A vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum.
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet,
fill de la verge Maria;
n’és nat en una establia.
Fum, fum, fum.
Aquí dalt de la muntanya,
fum, fum, fum.
Si n’hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets
amb la pell i la samarra,
mengen ous i botifarra.
Fum, fum, fum.
Qui en dirà més gran mentida?
fum, fum, fum.
Ja en respon el majoral,
el gran tabal, el gran tabal:
“Jo en faré deu mil camades,
amb un salt totes plegades”.
Fum, fum, fum.
Botifarres, les que pengen,
fum, fum, fum.
Bé sé prou qui les en trau,
i a mi ja em plau, i a mi ja em plau.
El vi dolç de la padrina
jo me’l bec per medecina.
A vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum.
Com que és dia de Nadal,
molt principal, molt principal,
quan eixirem de matines
farem bones escaldines.
Fum fum fum.
Déu mos do unes santes festes,
fum, fum, fum.
Faci fred, faci calor,
serà el millor, serà el millor
de Jesús fer-ne memòria
perquè ens vulgui dar la glòria.
Fum, fum, fum.